dissabte, de setembre 04, 2004

Junts de nou, per primer cop

És curiós que, encara que passin els anys, les persones segueixin iguals, i continuïs estant a gust amb les mateixes persones, encara que la freqüència no sigui la mateixa.
Ahir vaig anar a sopar amb uns grans amics i millors persones, bona gent de veritat. Em van fer adonar que encara que ens haguem distanciat molt des d'aquells tendres anys d'estudi obligatori, hi ha alguna cosa especial entre nosaltres. Ostia, esque t'hi pares a pensar i han passat ja uns quants anys, que ens estem fent grans, ja treballem, i tenim cotxe, i l'alcohol ja no es simula i, fins i tot els més agraciats tenen parella! Però les vegades que ens trobem parlem com si ho fessim cada dia, com si no ens refredessim mai. Amb moltes persones, quan passa un temps sense parlar, a la que tornes a veure'l/a el fred flota en l'ambient, tot queda glaçat. En canvi amb ells no cal 'trencar el gel', no cal fer-se el fals, no cal reprimir ni sentiments ni paraules. Actues com vols perquè saps que ells faran el mateix i que tots estem més a gust així. [Friends are Friends]

[ Entrenyable ]

[PD Pels que es sentin aludits]
No es fer la pilota, despres de la quantitat de coses que vam descarregar quan ens vam començar a distanciar, ara li començo a trobar el sentit.

dijous, de setembre 02, 2004

Impossible no és un fet, sinó una opinió

[Impossible no és un fet, sinó una opinió]. Aquest migdia, mentre dinava sol a casa, m'he posat a mirar la tele. Feien un reportatge sobre un festival d'anuncis de tot el món. Sempre m'han encuriosit aquestes coses i m'ha sobtat veure un anunci on sortia aquesta frase. Crec que era de nike o adidas, no ho recordo bé, però m'ha agradat. He pensat com és de curiós que moltes vegades hagis de sentir evidències en frases com aquestes per adonar-te de la realitat.

[Tornada a la monotonia]. Sembla mentida que porto quatre dies treballant i ja em torno a acostumar a la monotonia, el gran mal. Em fa ràbia observar com coses que m'agraden perden tot interès per culpa de la monotonia i no vull aprendre a conviure amb ella. Hauré de fer alguna cosa al respecte.

Começa la Aventura!

Sense saber molt bé com, m'he posat a crear aquest blog on no se encara que carai hi posare. De totes maneres, crec que pot ser una experiència interessant, [noves maneres de comunicació].

La intenció que tinc amb aquest blog no és molt clara, en soc conscient, però s'intentarà fer el que es pugui. De moment sera una manera de volcar els pensaments i, de tant en tant, parlar d'alguna coseta interessant. Espero entretindre a tothom, i a tu també ... si, si ... tu que ho estàs llegint, que sàpigues que en qualsevol moment pots participar d'aquest blog, i així espero que ho facis. Jo m'expresso en català, ja que m'és més fàcil, però no tinc problemes en que es parli en qualsevol altre idioma, per tant, siguis qui siguis, anima't i participa. [La comunicació implica moltes veus].

Bé, de moment no tinc clar que més explicar, simplement dir que espero que això vagi creixent amb el temps i que funcioni tot molt bé. Si vols saber alguna cosa més de mi, talsols cal que ho preguntis. Per això estic.

Fins Ara Mateix!

Angel Negre