Cansament voluntari

Després de MOLTS dies sense escriure, ja soc aquí, amb la ressaca del voluntariat, ja que aquestes colònies han estat com una borratxera, passant per tots els estats fins arribar a la ressaca, i sense descuidar el component de dormir poc.
El tema ja va començar força abans de sortir de Barcelona, preparant-ho tot per tenir el mínim de feina allà dalt...MENTIRA! El resultat sempre és anar de cul a tot arreu.
Després, alguns il·luminats pujem a la casa de colònies un dia abans que els nens per preparar-ho tot, amb molt d'entussiasme i motivació, per ja començar aquests 10 dies cansats. I per més emoció, no se'm acut res més que no tenir son quan ens fiquem a dormir, a les 5 del matí. Encara tinc al cap aquestes imatges de l'insomni.
Però bé, com diuen, serà per alguna cosa que un es fot a fer unes colònies sense cobrar un duro. I realment ho és. Entre les emprenyades i l'anar cansat, sempre hi ha un moment en el que sents que val la pena ser allà, rius i veus que els nens riuen, que a ells els agrada que siguis allà, i els cabrons fan sentir-te especial. Sembla mentida les dots de manipulació que poden tenir uns nens de 13-14 anys.
I bé, així ens hem quedat, amb aquest regust a la boca, creient que has fet que 10 dies siguin més que 240 hores de vacances i de no fer res, pensant ja en què faràs l'any que ve i a quins nens intentaràs alegrar algunes hores.

En el primer comentario teneis la traducción al castellano.