dissabte, de setembre 04, 2004

Junts de nou, per primer cop

És curiós que, encara que passin els anys, les persones segueixin iguals, i continuïs estant a gust amb les mateixes persones, encara que la freqüència no sigui la mateixa.
Ahir vaig anar a sopar amb uns grans amics i millors persones, bona gent de veritat. Em van fer adonar que encara que ens haguem distanciat molt des d'aquells tendres anys d'estudi obligatori, hi ha alguna cosa especial entre nosaltres. Ostia, esque t'hi pares a pensar i han passat ja uns quants anys, que ens estem fent grans, ja treballem, i tenim cotxe, i l'alcohol ja no es simula i, fins i tot els més agraciats tenen parella! Però les vegades que ens trobem parlem com si ho fessim cada dia, com si no ens refredessim mai. Amb moltes persones, quan passa un temps sense parlar, a la que tornes a veure'l/a el fred flota en l'ambient, tot queda glaçat. En canvi amb ells no cal 'trencar el gel', no cal fer-se el fals, no cal reprimir ni sentiments ni paraules. Actues com vols perquè saps que ells faran el mateix i que tots estem més a gust així. [Friends are Friends]

[ Entrenyable ]

[PD Pels que es sentin aludits]
No es fer la pilota, despres de la quantitat de coses que vam descarregar quan ens vam començar a distanciar, ara li començo a trobar el sentit.

4 Comments:

Blogger Jordi Cornet said...

Hola noi!! Vinga, que amb sort estreno els comentaris, jejeje.

Molt entranyable el Post (d'això s'en diu quedar bé amb la gent, sí senyor)

Ja saps que, tot i que cadascú de nosaltres som peculiars, sempre estem "per aquí" pel que faci falta.

Ens llegim!!

----------- Visiteu---------------
http://artythedarkelf.blogspot.com
----------------------------------

4:52 p. m.  
Anonymous Anònim said...

joer... justo hace un par de días, aprovechando las vacaciones, me paso algo muy parecido a esto que cuentas. La verdad es que cuando te pasas la vida dando vueltas de aqui p'allá, dejando a la gente por el camino es bueno darse cuenta de que el tiempo no nos aplasta el sentimiento.
enhorabuena por tu blog, que yo acabo de llegar...

7:20 p. m.  
Blogger ♥ La Haine ♥ said...

és una llàstima que no escriguis mes al blog pq magradava el k escribies.
petonets

6:03 p. m.  
Blogger Marçal Panareda said...

Doncs la veritat és que tens tota la raó, la Haine. Vaig pensar de canviar una mica el blog i m'he penjat, però m'has donat ànims per tornar-me a enganxar i rependre el blog.

Moltes gràcies pel suport, espero estar a l'alçada de les espectatives, jeje. Aviam si d'aqui poquet tinc actiu el nou blog.

Petons

12:08 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home