Cansament voluntari
Després de MOLTS dies sense escriure, ja soc aquí, amb la ressaca del voluntariat, ja que aquestes colònies han estat com una borratxera, passant per tots els estats fins arribar a la ressaca, i sense descuidar el component de dormir poc.
El tema ja va començar força abans de sortir de Barcelona, preparant-ho tot per tenir el mínim de feina allà dalt...MENTIRA! El resultat sempre és anar de cul a tot arreu.
Després, alguns il·luminats pujem a la casa de colònies un dia abans que els nens per preparar-ho tot, amb molt d'entussiasme i motivació, per ja començar aquests 10 dies cansats. I per més emoció, no se'm acut res més que no tenir son quan ens fiquem a dormir, a les 5 del matí. Encara tinc al cap aquestes imatges de l'insomni.
Però bé, com diuen, serà per alguna cosa que un es fot a fer unes colònies sense cobrar un duro. I realment ho és. Entre les emprenyades i l'anar cansat, sempre hi ha un moment en el que sents que val la pena ser allà, rius i veus que els nens riuen, que a ells els agrada que siguis allà, i els cabrons fan sentir-te especial. Sembla mentida les dots de manipulació que poden tenir uns nens de 13-14 anys.
I bé, així ens hem quedat, amb aquest regust a la boca, creient que has fet que 10 dies siguin més que 240 hores de vacances i de no fer res, pensant ja en què faràs l'any que ve i a quins nens intentaràs alegrar algunes hores.
En el primer comentario teneis la traducción al castellano.
El tema ja va començar força abans de sortir de Barcelona, preparant-ho tot per tenir el mínim de feina allà dalt...MENTIRA! El resultat sempre és anar de cul a tot arreu.
Després, alguns il·luminats pujem a la casa de colònies un dia abans que els nens per preparar-ho tot, amb molt d'entussiasme i motivació, per ja començar aquests 10 dies cansats. I per més emoció, no se'm acut res més que no tenir son quan ens fiquem a dormir, a les 5 del matí. Encara tinc al cap aquestes imatges de l'insomni.
Però bé, com diuen, serà per alguna cosa que un es fot a fer unes colònies sense cobrar un duro. I realment ho és. Entre les emprenyades i l'anar cansat, sempre hi ha un moment en el que sents que val la pena ser allà, rius i veus que els nens riuen, que a ells els agrada que siguis allà, i els cabrons fan sentir-te especial. Sembla mentida les dots de manipulació que poden tenir uns nens de 13-14 anys.
I bé, així ens hem quedat, amb aquest regust a la boca, creient que has fet que 10 dies siguin més que 240 hores de vacances i de no fer res, pensant ja en què faràs l'any que ve i a quins nens intentaràs alegrar algunes hores.
En el primer comentario teneis la traducción al castellano.
posted by Marçal Panareda at 12:52 p. m.
5 Comments:
Después de MUCHOS dias sin escribir, ya estoy aquí, con la resaca del voluntariado, ya que estas colonias han sido como una borrachera, pasando por todos los estados hasta llegar a la resaca, y sin descuidar el componente de dormir poco.
El tema ya empezó bastante antes de salir de Barcelona, preparandolo todo para tener el mínimo trabajo allí...MENTIRA! El resultado siempre es ir de culo en todos sitios.
Después, algunos iluminados subimos a la casa de colonias un dia antes que los niños para prepararlo todo, con mucho entusiasmo y motivación, para empezar estos 10 dias cansado. Y para más emoción, no se ocurre otra cosa que no tener sueño cuando nos ponemos a dormir, a las 5 de la mañana. Aun tengo en la cabeza estas imágenes del insomnio.
Pero, como dicen, será por alguna cosa que uno se mete a hacer unas colónias si cobrar un duro. Y realmente lo es. Entre los cabreos y el ir cansado, siempre hay algun momento en el que te sientes que vale la pena estar allí, ries y ves que los niños rien, que a ellos les gusta estar allí, y los cabrones te hacen sentir especial. Parece mentira las dotes de manipulación que pueden tener unos crios de 13-14 años.
Y bien, así nos hemos quedado,con este regusto en la boca, creyendo que has hecho que 10 dias sean más que 240 horas de vacaciones y de no hacer nada, pensando ya en qué harás el año que viene y a qué niños intentarás alegrar algunas horas.
els voluntariats sempre son cansats. sembla com un requeriment o una obligació. si no et canses, quasi vol dir que no has treballat, però encara que vagis cansat, tens forces per continuar. l'alegria que mostren les persones per a les que fas el voluntariat, o bé el bon resultat de les tasques realitzades, et carreguen les piles a tope i pots continuar el dia següent encara que hagis dormit unes poques hores la nit anterior.
ara toca descansar, que divendres pirem a la euskal party, i allà tampoc dormirem massa fent el friki... XDDD
La simple recompensa de fer feliç els nanos i que ells et facin sentir especial és un motiu més que suficient per continuar fent tasques de voluntariat amb tantes ganes! Estic segura que tant pels monitors com per la canalla l'experiència d'haver passat 10 dies de grans aventures serà inoblidable... Tant de bo hi hagués més gent disposada a compartir aquestes coses com tu i els teus companys!
Passeu-vos-ho molt bé a la Euskal, wapus!
Ei Marçal!
Com ha anat la Euskal??? Jo he anat 3 anys seguits a la campus, pero a Bilbao no hi he anat mai.
una pregunta, tens MSN? perquè t'he agregat amb el teu de gmail... i sembla q et connectes mai... -_-U
gràcies ^^'
Doncs la Euskal ha anat de conya. En principi aquest vespre ja publicaré un post explicant-ho tot.
Si que tinc MSN, però tinc el traspàs a la carpeta de "Tareas Pendientes". De moment encara utilitzo l'adreça antiga [mpanareda@hotmail.com]. De totes maneres, pels matins ara no m'hi trobaràs, que estic al curro.
Salutacions a tothom!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home