Junts de nou, per primer cop
Ahir vaig anar a sopar amb uns grans amics i millors persones, bona gent de veritat. Em van fer adonar que encara que ens haguem distanciat molt des d'aquells tendres anys d'estudi obligatori, hi ha alguna cosa especial entre nosaltres. Ostia, esque t'hi pares a pensar i han passat ja uns quants anys, que ens estem fent grans, ja treballem, i tenim cotxe, i l'alcohol ja no es simula i, fins i tot els més agraciats tenen parella! Però les vegades que ens trobem parlem com si ho fessim cada dia, com si no ens refredessim mai. Amb moltes persones, quan passa un temps sense parlar, a la que tornes a veure'l/a el fred flota en l'ambient, tot queda glaçat. En canvi amb ells no cal 'trencar el gel', no cal fer-se el fals, no cal reprimir ni sentiments ni paraules. Actues com vols perquè saps que ells faran el mateix i que tots estem més a gust així. [Friends are Friends]

[PD Pels que es sentin aludits]
No es fer la pilota, despres de la quantitat de coses que vam descarregar quan ens vam començar a distanciar, ara li començo a trobar el sentit.