Inèrcia

Porto la inèrcia a sobre. És un d'aquells moments en el que fas les coses quasi sense adonar-te'n. Vaig on he d'anar, faig el que he de fer, perquè toca, perquè és així, perquè la inèrcia m'hi porta, però no m'aturo enlloc. Potser això em passa perquè començo a tenir massa coses en que pensar, o potser perquè només penso en una cosa. Actuo ràpid esperant que arribi aviat el moment, però el moment també em passa massa ràpid i llavors és quan no soc capàç de reaccionar. No tinc temps, ni pistes de com fer-ho, i m'acaba portant la inèrcia. La resposta sembla l'equivocada, "vuelva otra vez mañana". Doncs ho continuaré intentant, buscant la resposta, i espero que quan la trobi m'avisis, no fos cas que em tornés a passar de llarg. Potser faig l'imbècil sense motiu. Val la pena fer-lo si saps que servirà, però jo no ho se. És complicat entendre't, però els teus ulls parlen més que tu. En el fons és divertit, encara m'acabarà agradant.

Acabo de llegir tot el que he escrit i és totalment incoherent, resultat de pensar amb un teclat a les mans. Si algú ho entén que m'ho expliqui. Bona nit.

La Diferència és el que compta

Això és el que compta. No vol dir que abans fos pitjor ni ara millor. Vol dir que ara potser funciona. I així acostuma a ser amb totes les coses.

Ja m'he mudat de pis. Una experiència genial que recomano a tothom qui pugui (tot i que a Barcelona no deuen ser molts, per això dels preus i aquestes coses). Moltes vegades val la pena fer una bojeria, per molt que pugui portar conseqüències dolentes, o per molt que costi, perquè segurament compensarà. Viure sense els pares té les seves desventatges. Ara s'ha de pensar més, si no ho fas tu, no t'ho faran, però quan veus que ets tu qui fa les coses, que tens el teu espai, que t'ho estas currant i funciona, és quan no te preu haver canviat. És la diferència, el que fa que la experiència sigui bona. Quan canviem perquè alguna cosa no ha funcionat, guanyem experiència i creixem una mica més.

Fa temps alguna cosa no va funcionar, però els anys no passen en va. La gent canvia i tots ens fem més grans. Aprenem noves maneres de fer a partir dels errors comesos, noves maneres de comportament a còpia de canvis, ara ja se què és el que no he de fer. Els canvis espanten, però serveixen per tirar endavant i no estancar-se. el gran problema. Quan vas aprenent a canviar si caus en la rutina, llavors et fas més fort, i ets prou fort per aguantar el que calgi.

Això de ben segur que em portarà maldecaps, però ho he d'intentar, ho necessito, i si no ho faig jo, qui ho farà per mi?

-- En el primer comentario teneis la traducción --

El perrito, la pantera y el mono

He decidit deixar de lamentar-me per ser un vago a cada post, i escriure d'una vegada alguna cosa.
L'excusa fàcil seria dir que no em queda temps, entre la feina, la web, etc. però és fals. És curiós veure com de tant en tant ens intentem enganyar a nosaltres mateixos, autoconvencent-nos que no podem fer alguna cosa, simplement perquè ara no ens ve de gust o no tenim ganes de fer l'esforç que implica fer-ho. Doncs a veure si em queda aquesta idea al cap per al proper post. Tenia moltes coses pensades per postejar però ara no en recordo cap. Per tant, llegiu això, que és molt més divertit que la meva queixa:

"Un señor va de cacería al África y se lleva a su perrito para no sentirse solo en ese lugar.
Un día ya, en la expedición, el perrito, correteando tras unas mariposas se aleja del grupo, se extravía y comienza a vagar solo por la selva.
En eso que ve a lo lejos que viene una pantera enorme a toda carrera.
Al ver que la pantera se lo va a devorar, piensa rápido qué hacer..
Viendo un montón de huesos de un animal muerto, empieza a mordisquearlos.

Entonces, cuando la pantera está a punto de atacarlo,
El perrito dice:
- ¡ Ah!, ¡qué rica pantera me acabo de comer!!
La pantera lo alcanza a escuchar y frenando en seco, gira y sale despavorida pensando:

¡Quien sabe qué animal será ese, no me vaya a comer a mí también!.
Un mono que andaba trepado en un árbol cercano y que había visto y oído la escena sale corriendo tras la pantera para contarle cómo la engañó el perrito:
- Cómo serás de estúpida. Esos huesos ya estaban ahí, además es un simple perro.
El perrito alcanza a darse cuenta de la putada que le hace el mono.
Después que el mono le contó a la pantera la historia de lo que vio, ésta última muy brava le dice al mono:
- ¡Súbete a mi espalda, vamos donde ese perro a ver quién se come a quién!.
Y salen corriendo a buscar al perrito. El perrito ve a lo lejos que viene nuevamente la pantera, y esta vez con el mono chismoso.
- ¿¿Y ahora qué hago??, piensa. todo asustado el perrito.
Entonces, en vez de salir corriendo,
se queda sentado dándoles la espalda como si no los hubiera visto, y en cuanto la pantera está a punto de atacarlo de nuevo, el perrito dice:
- ¡Este mono hijo de puta!, hace como media hora que lo mandé a traerme otra pantera y todavía no aparece!

- MORALEJA: " EN MOMENTOS DE CRISIS, SÓLO LA IMAGINACIÓN ES MAS IMPORTANTE QUE EL CONOCIMIENTO.
Procura ser imaginativo como el perro, evita ser estúpido como la pantera, pero nunca seas tan hijo de puta como el MONO."

PD: Dimecres ja marxo, ja us explicaré...

Cansament voluntari

Després de MOLTS dies sense escriure, ja soc aquí, amb la ressaca del voluntariat, ja que aquestes colònies han estat com una borratxera, passant per tots els estats fins arribar a la ressaca, i sense descuidar el component de dormir poc.
El tema ja va començar força abans de sortir de Barcelona, preparant-ho tot per tenir el mínim de feina allà dalt...MENTIRA! El resultat sempre és anar de cul a tot arreu.
Després, alguns il·luminats pujem a la casa de colònies un dia abans que els nens per preparar-ho tot, amb molt d'entussiasme i motivació, per ja començar aquests 10 dies cansats. I per més emoció, no se'm acut res més que no tenir son quan ens fiquem a dormir, a les 5 del matí. Encara tinc al cap aquestes imatges de l'insomni.
Però bé, com diuen, serà per alguna cosa que un es fot a fer unes colònies sense cobrar un duro. I realment ho és. Entre les emprenyades i l'anar cansat, sempre hi ha un moment en el que sents que val la pena ser allà, rius i veus que els nens riuen, que a ells els agrada que siguis allà, i els cabrons fan sentir-te especial. Sembla mentida les dots de manipulació que poden tenir uns nens de 13-14 anys.
I bé, així ens hem quedat, amb aquest regust a la boca, creient que has fet que 10 dies siguin més que 240 hores de vacances i de no fer res, pensant ja en què faràs l'any que ve i a quins nens intentaràs alegrar algunes hores.

En el primer comentario teneis la traducción al castellano.

El cap ple

Ja tinc el cap ple. No m'hi cap res més. M'he passat tota la tarda estudiant per a l'últim examen de demà i ja només veig uns i zeros. No entenc perquè la gent s'inventa coses tant rares per comprovar coses simples. Avui he estat estudiant com saber si la lleta A és igual a la lletra A. I per fer-ho, només s'han d'utilitzar uns i zeros. Si senyor, el més pràctic que he vist mai. A veure com anirà l'examen demà, tot i que és a les 8 del matí i a aquella hora el meu cervell encara no està encès. Bona nit.

En el primer comentario está traducido, aunque no te lo creas, Jonhy.